17.9 C
València
Dijous, 15 gener, 2026

L’Índia fracassa en l’últim minut en el seu intent d’arribar a la Lluna

L’Índia fracassa en el seu intent d’arribar a la Lluna | Arxiu

 

Decepció amb majúscules la que s’ha endut tota l’Índia després de què el país haja fracassat en el seu intent d’arribar a la Lluna. Els fets han tingut lloc la nit d’este passat divendres quan, cap a les 22:30h del (hora espanyola), es va perdre el contacte amb el mòdul Vikram de la missió ‘Chandrayaan 2’. Era en aquell moment quan l’aparell estava fent el descens i es trobava a només 2,1 quilòmetres d’altitud de la superfície lunar.

 

Tot i la delicada missió, res feia pensar en el fracàs després de què el llançament del coet en juliol i tota l’evolució de la missió s’haguera desenvolupat de forma excel·lent. Per esta raó, la sala de control s’ha quedat gelada i en un profund silenci quan, de repent, s’ha perdut el senyal i control de la maniobra en el moment més decisiu.

 

L’allunatge era l’últim pas d’una maniobra que havia durat molt i que no havia mostrat cap signe de debilitat. La nau Vikram havia fet amb èxit la fase de frenat i apropament al lloc d’arribada, quedant només afinar la velocitat de la maniobra per a arribar de forma suau a la superfície lunar. Però, segons les primeres indicacions, pareix que la nau, finalment, s’hauria estampat contra el satèl·lit.

 

A l’espera de les conclusions finals del fracàs de la missió, que encara poden tardar dies en resoldre’s, la notícia ha sigut un gerro d’aigua freda per a tot el país que havia afrontat amb molta il·lusió esta fita. Esta frustració ha sigut representada per al mateix president de l’Índia, Narendra Modi, que eixia de la sala de control amb una evident cara de decepció.

 

Imagen de la sonda 'Chandrayaan 2' antes de partir hacia el espacio

Imatge de la sonda ‘Chandrayaan 2’ abans d’anar-se’n cap a l’espai | ISRO

 

L’eterna lluita pel quart lloc de països en arribar a la Lluna

La sonda ‘Chandrayaan 2’ és la continuació de la sonda ‘Chandrayaan 1’, que va arribar a orbitar la Lluna en 2008 per a arreplegar amb èxit imàtgens en infraroig, raigs X i de l’espectre visible durant un any i va fer un mapa topogràfic del satèl·lit . Era el preludi de l’intent de l’Índia d’arribar a la Lluna, volent-se convertir en el quart país del món en fer-ho, després de què Israel també fracassara este any en l’intenr. Una quarta plaça que seguix molt disputada, encara que el podi ja està completat pels Estats Units, Rússia i la Xina.

 

La missió no havia mostrat cap signe de problemes en tot este temps i, de fet, el passat dilluns, 2 de setembre, el mòdul Vikram va separar-se amb èxit del mòdul orbital. Este fet va demostrar que l’Índia ha fet una gran evolució en la seua carrera espacial i tecnològica al llarg dels últims anys. Tot i això, el pas decisiu d’allunatge ha acabat fracassant. La missió tenia l’objectiu d’arribar i estudiar amb l’ajuda d’un rover la part sud de la Lluna, no explorada per l’home fins ara.

 

També pots llegir…

 

Últimes notícies

PP i PSOE xoquen a Benidorm després de la condemna milionària pel sòl de Serra Gelada

El Constitucional ha rebutjat l'empara de l'Ajuntament de Benidorm i ha reavivat el xoc entre PP i PSOE per la condemna de més de 350 milions. Les acusacions creuades inclouen peticions de dimissió i retrets per la gestió dels convenis i la negociació amb els propietaris.

La Aemet advertix d’un temporal al Mediterrani al començament de la setmana vinent

La Aemet ha avisat d'un temporal al Mediterrani amb dilluns i dimarts com a dies més intensos, amb pluges persistents, vent molt fort i temporal marítim. Es preveuen acumulats importants en àrees a sobrevent i risc en rambles i capçaleres de rius.

Pérez Llorca rebutja demanar l’acta a Mazón i recorda que la decidixen els electors

Pérez Llorca ha sostingut que les actes no les donen ni les lleven els polítics, sinó els electors, en ser preguntat per una possible petició de renúncia a Mazón. Ha defés que el expresident ja va assumir la seua responsabilitat en dimitir.

Sagunt encara 2026 com a any clau i reclama avanços en vivenda, transport i educació

L'alcalde ha situat 2026 com un any clau: l'expansió industrial seguix el seu curs, però demana avanços reals en vivenda, transport, sanitat i educació. Després d'un 2025 de creixement i consolidació, el Consistori lliga desenrotllament econòmic i reforç de servicis.

Morant demana als presidents autonòmics no torpedinar un model on ningú perd

Morant ha defés que el nou sistema manté l'statu quo, sense perdedors, i ha destacat que aportaria 3.700 milions anuals a la Comunitat. Agents socials han recolzat la reforma mentres reclamen un fons d'anivellament i condonació de deute per l'infrafinançament.

Cultura anuncia candidatura de Potries i altres huit ciutats a Capital Europea de la Cultura 2031

Nou ciutats espanyoles, entre elles Potries i Toledo, optaran a la Capital Europea de la Cultura en 2031. Cultura ha fixat el calendari: finalistes al març i decisió al desembre.

Pérez Llorca recorda que l’acta de Mazón la decidixen els votants

Preguntat per si el PP demanarà l'acta de diputat a Carlos Mazón, Pérez Llorca ha subratllat que l'atorga i la quitació l'electorat. Ha defés que Mazón ja va assumir responsabilitats en dimitir.

Morant compartix que cal baixar la crispació, però no amb la ‘recepta’ de Jordi Sevilla

Diana Morant ha recolzat la idea de reduir la crispació política, però ha rebutjat la 'recepta' proposada per Jordi Sevilla. Defén que el Govern sí que aplica polítiques socialdemòcrates.