36 anys de presó per captar xiques en Nigèria i obligar-les a prostituir-se en Castelló

 

El Tribunal Suprem ha condemnat a 36 anys de presó a dos proxenetes que obligaven a dones a prostituir-se en Castelló després d’haver-les captat en Nigèria. Tot i això, tot apunta a què són bandes que es mouen per tota Espanya per a no ser localitzades, pel que podrien haver actuat en més llocs. 

 

Estes dos persones han sigut acusades de tràfic de persones, prostitució coactiva i immigració il·legal, tot i que es tracta de delictes que difícilment es poden provar, donada la situació de les víctimes, ja que es troben amenaçades amb què, enfront de qualsevol declaració, mataran a les seues famílies, segons ha avançat ‘Mediterráneo’.

 

Segons la sentència, els dos processats havien promés a dos xiques i a una menor que en Espanya podrien tindre un futur millor: estudiar mentres treballaven de cambreres. D’esta manera, les víctimes van caure en mans de la xarxa, sense tindre’n coneixement en un principi, i van ser traslladades a Madrid, a on els van retirar els seus telèfons mòbils, passaports i agendes de contactes.

 

L’esclavitud del segle XXI

Les víctimes es trobaven totalment sotmeses. No podien eixir al carrer i les agredien en el moment en què es desviaven de la conducta que se’ls imposava. A més, la xarxa els reclamava milers d’euros pel viatge i la manutenció, pel que estaven obligades a donar als proxenetes tot el que guanyaven pels seus servicis en Castelló i Còrdova.

 

Una de les víctimes sí que tenia coneixement de què la xarxa portava a les dones a Espanya per a prostituir-se, però pensant-se que podria treballar amb llibertat i mantindre contacte amb els seus familiars, pel que va accedir. Però es va trobar amb esta situació esclavitzadora: treballant de dilluns a diumenge, de cinc de la vesprada a quatre de la matinada i amb l’obligació d’entregar tota la seua recaptació.

 

A més a més, les víctimes estaven amenaçades de vudú. Situacions en les que els tallaven les ungles, el monyo i el pèl públic amb l’objectiu de sotmetre-les psicològicament.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

El Fertiberia Port de Sagunt ascendix a Asobal després d’un agònic 18-17 davant Agustins

El Fertiberia Port de Sagunt torna a la Lliga Asobal dos anys després en imposar-se per 18-17 a la Fundació Agustins Alacant en una final igualada marcada per les parades decisives de Dani Martínez.

Els sindicats ultimen un document per a desbloquejar la vaga del professorat

Els sindicats docents STEPV, CCOO i UGT elaboren un document de proposta d'acord per a la Conselleria d'Educació i mantenen les concentracions convocades en plena vaga indefinida del professorat.

Diego López el seu lesiona el lligament creuat i s’acomiada de l’inici de la pròxima temporada

Diego López patix una lesió en el lligament creuat anterior del genoll dret i el València perdrà al seu davanter per a l'inici de la pròxima temporada.

Un tribunal d’Indonèsia dictarà el dilluns sentencia pel naufragi del KM Putri Sakinah

Un tribunal indonesi fixarà este dilluns la sentència contra el capità i el cap de màquines del KM Putri Sakinah, afonat en Komodo, on van morir quatre membres d'una família valenciana i només van sobreviure una mare i la seua filla.

Rescaten a dos persones després de caure el seu cotxe al riu Millars a Vila-real

Dos persones han sigut rescatades del llit del riu Millars a Vila-real després d'eixir-se de la via el seu vehicle en el Camí Vora Riu. Els dos van ser evacuats a l'Hospital de la Plana.

Compromís denuncia més de dos anys de retard en la restauració del tritó de Ponzanelli

Compromís acusa el govern municipal de València de mantindre bloquejada des de fa més de dos anys la restauració del tritó de Ponzanelli i les dos rèpliques previstes.

La biotecnologia obri una nova via per a controlar el cotonet de Sud-àfrica en cítrics

Un estudi de l'IVIA i el IBMCP-CSIC demostra que la tecnologia RNAi pot silenciar gens essencials del cotonet de Sud-àfrica i reduir de manera notable la seua supervivència en cítrics.

La UMH impulsa a Uganda nous ingressos agrícoles amb residus de platanera

La Universitat Miguel Hernández i l'ONG Rafiki Àfrica transformen troncs de platanera en fibra per a artesania, creant una font d'ingressos extra per a més de cent famílies ugandeses.