El cos de Jesús María, la víctima de la viuda negra de Cantàbria, podria haver sigut cremat

Crimen Urdiales

La presumpta assassina podria haver cremat el cadàver de la víctima | Facebook

 

Els investigadors a càrrec del cas de Castro Urdiales (Cantàbria) creuen que el cos de la víctima va ser cremat i el seu cap es va despendre, en comptes de ser tallat i bollit com es creia en un principi. Jesús María va desaparéixer el passat febrer en Cantàbria i la seua parella, Mari Carmen, és ara la principal sospitosa i única detinguda per la seua mort. La policia va determinar que és la presumpta autora de l’assassinat de Jesús perquè una veïna va trobar el seu cap dins una caixa que la mateixa Mari Carmen li havia deixat amb motiu de guardar-la com a favor.

 

Els metges forenses, igualment, indiquen que el cadàver de la víctima podria haver sigut cremat, com a causa per a que el cap haguera patit un despreniment del coll en un procés de calcinació. En la mateixa línia, la investigació se centra en descobrir a on va cremar el seu cos en cas de fer-ho, ja que Jesús María era un home corpulent. Igualment, no es descarta que la presumpta assassina haguera rebut ajuda d’un tercer per traure el cos del domicili.

 

Mari Carmen va contractar un sicari 

A pesar de què el cas està baix secret de sumari, la policia va revelant noves informacions. Els veïns, per exemple, van aportar una dada que ha provocat moltes conjectures i és que, segons pareix, Mari Carmen hauria estat repartint ‘menjar casolà’ –com croquetes– durant els mesos en què Jesús María estava en parador desconegut.

 

Paral·lelament, la presumpta assassina hauria contractat un sicari per 12.000 euros, uns diners que, suposadament, s’havia endut José María per a anar-se’n a Punta Cana, segons va al·legar Mari Carmen.

 

També pots llegir…

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Envellir bé: l’experta que reclama prioritzar la qualitat de vida sobre viure més anys

La catedràtica Consuelo Borrás defén que l'objectiu de l'envelliment no és només sumar anys, sinó arribar a la vellesa amb autonomia mitjançant hàbits saludables i exercici físic.

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.