La Serralada del Pirineu i les seues glaceres patixen cada volta uns estius més calorosos i uns hiverns de temperatures menys fredes. La de l’Aneto, encara que és de les més grans, no en queda al marge. Ho corroboren les imàtgens a què s’ha pogut accedir acompanyades d’algunes paraules de l’autor. Ara les glaceres situades en la cara nord, des del Balaitus, a la Vall de Tena, fins a l’Aneto presenten el panorama més preocupant del que portem de segle.
El cas és que les fortes calorades dels passats mesos de juny i juliol han deixat al descobert tot el que durant centenars d’anys quedava ocult davall la neu i el gel. Allà on imperava el blanc només queden restes de gel fosc fossilitzat, roques esquinçades i brossa, fet que fa perdre tot l’encant d’un paratge que és únic.
Vista parcial de les restes de les glaceres a les Maleïdes, imatges d’avui 03 de setembre de 2019 pic.twitter.com/n81DoOG6gU
— Ramon Baylina (@meteopallars) September 3, 2019
L’hemeroteca parla per si mateixa
En l’Edat Mitjana, la Terra es trobava immersa en un clima més càlid, en eixe cas per causes naturals. També fruit d’un cicle natural, anys després, cap al segle XVI, va encetar-se un període més fred que faria que fins avui en dia les principals serralades del món mantinguessen els cims més alts coberts de gel i neu.
Jordi Camins, expert en glaceres i observador des de fa més de 30 anys del retrocés d’estes als Pirineus, constata que al ritme actual estem a només 20 anys de perdre la majestuosa glacera de l’Aneto, cap a l’any 2040. També podria ser el cas de la glacera més important del Pirineu, la glacera d’Ossoue, situada en l’Occitània francesa.
Els glaciòlegs calculen que l’Aneto pot estar perdent vàries hectàrees de gel i entorn del metre de gruix cada any. Malauradament, lluny quedaran els paisatges glacials que reviuen les fotografies dels vells exploradors espanyols i francesos que s’atrevien a encarar les muntanyes, a pesar de les dificultats de caminar pel gel i les inclemències del temps.
Les imàtgens que s’estan prenent ara contrasten amb qualsevol de les que hi puga haver en l’hemeroteca de fa 10 o 20 anys. L’escalfament global i, al seu torn, la humanitat, serà responsable de la pèrdua d’este valuós patrimoni paisatgístic. Sens dubte, pareix que és massa tard.
