Amb 57 anys de vida, Fausta ha mort esta setmana passada. Era la rinoceront negra més vella del món i va morir en captiveri en la reserva natural del cràter de Ngorongoro, en Tanzània.
«Els registres mostren que Fausta va viure molt més de temps que qualsevol rinoceront del món, i ho va fer en llibertat en Ngorongoro durant més de 54 anys, abans de ser portada al santuari en l’any 2016, a on va passar els seus últims 3 anys de vida», explica en un comunicat oficial de la reserva.
Es creu que la mort de Fausta és d’origen natural, però un grup de científics i veterinaris s’ha desplaçat fins a la reserva per a investigar altres possibles causes. Els resultats de la investigació se sabran estes pròximes setmanes, després de què les mostres agarrades del cos de la rinoceront siguen estudiades en el laboratori.
thank you ! namaste o mother rhino, honourable ‘fausta’, come back in born-again please o soft woman’ = @57yr age, today,wordl’s oldest female black rhino died. her name is fausta. pic.twitter.com/p8cINx7K1O
— bvrraju3 (@bvrraju31) December 29, 2019
Fausta va ser vista per primera volta en el cràter de Ngorongoro en l’any 1965, per un científic de la Universitat de Dar es Salam, quan només tenia entre 3 i 4 anys de vida.
L’esperança de vida dels rinoceronts es troba entre els 37 i els 43 anys en llibertat, mentres que poden arribar a viure una dècada més si es troben en captiveri. «Ens vam vore obligats a traslladar la rinoceront al santuari, després de què patira diferents atacs de hienes, que li ocasionaren ferides greus», explica el comunicat.
Davant de l’amenaça de la caça furtiva, la població de rinoceronts negres ha disminuït considerablement i se situa en només 5.500 exemplars en tot el món, tal com indica l’ONG Save The Rhino, situada en Sud-àfrica, Zimbàbue, Botswana, Tanzània i Kènia.
Els caçadors furtius busquen les seues banyes, que poden arribar a pagar-se en el mercat negre –especialment en Àsia– per un valor d’entre 60.000 i 80.000 dòlars el kilo, gràcies a les seues ‘propietats curatives i afrodisíaques’.
