14 C
València
Diumenge, 11 gener, 2026

Mor als 57 anys Fausta, la rinoceront més vella del món

Imatge d'un rinoceront negre en llibertat a Tanzània

Fausta ha viscut molt més de temps que qualsevol rinoceront del món | Agències

Amb 57 anys de vida, Fausta ha mort esta setmana passada. Era la rinoceront negra més vella del món i va morir en captiveri en la reserva natural del cràter de Ngorongoro, en Tanzània.

 

«Els registres mostren que Fausta va viure molt més de temps que qualsevol rinoceront del món, i ho va fer en llibertat en Ngorongoro durant més de 54 anys, abans de ser portada al santuari en l’any 2016, a on va passar els seus últims 3 anys de vida», explica en un comunicat oficial de la reserva.

 

Es creu que la mort de Fausta és d’origen natural, però un grup de científics i veterinaris s’ha desplaçat fins a la reserva per a investigar altres possibles causes. Els resultats de la investigació se sabran estes pròximes setmanes, després de què les mostres agarrades del cos de la rinoceront siguen estudiades en el laboratori.

 

 

Fausta va ser vista per primera volta en el cràter de Ngorongoro en l’any 1965, per un científic de la Universitat de Dar es Salam, quan només tenia entre 3 i 4 anys de vida.

 

L’esperança de vida dels rinoceronts es troba entre els 37 i els 43 anys en llibertat, mentres que poden arribar a viure una dècada més si es troben en captiveri. «Ens vam vore obligats a traslladar la rinoceront al santuari, després de què patira diferents atacs de hienes, que li ocasionaren ferides greus», explica el comunicat.

 

Davant de l’amenaça de la caça furtiva, la població de rinoceronts negres ha disminuït considerablement i se situa en només 5.500 exemplars en tot el món, tal com indica l’ONG Save The Rhino, situada en Sud-àfrica, Zimbàbue, Botswana, Tanzània i Kènia.

 

Els caçadors furtius busquen les seues banyes, que poden arribar a pagar-se en el mercat negre –especialment en Àsia– per un valor d’entre 60.000 i 80.000 dòlars el kilo, gràcies a les seues ‘propietats curatives i afrodisíaques’.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Llevant i Espanyol empaten 1-1 en el Ciutat per la seua falta de gol

Empat 1-1 en el Ciutat de València amb els gols en un minut. Losada va respondre al punt de Carlos Romero i Puado es va retirar als tres minuts per un colp en el genoll.

Llevant i Espanyol empaten 1-1 després de dos gols seguits i escàs encert

Llevant i Espanyol van empatar 1-1 en el Ciutat de València amb dos tants seguits. El domini local i la falta de rematada van marcar un dol que es va embossar al final.

Llevant i Espanyol empaten 1-1 en un dol sense pegada

Un gol de Carlos Romero i la rèplica immediata d'Iker Losada van deixar un 1-1 en el Ciutat de València. El Llevant va tornar a quedar-se sense el seu primer triomf a casa.

Llevant i Espanyol es repartixen els punts en un 1-1 decidit en un minut

Llevant i Espanyol van empatar 1-1 en un dol amb els dos gols en tot just un minut. Després de la igualada, el domini posterior no es va traduir en ocasions clares.

Protesta davant el Circ de Nadal contra l’ús d’animals en l’espectacle

Col·lectius animalistas protesten davant el Circ de Nadal a Alfafar contra l'ús d'animals i qüestionen el missatge a la infància. Vídeos en xarxes reaviven el debat i les entitats anuncien noves mobilitzacions.

El Llevant domina a l’Espanyol però es va al descans sense gol després d’un primer temps d’ocasions (0-0)

El Llevant va portar la iniciativa i va generar diverses ocasions clares, però l'encert de Dmitrovic i el desencert en la definició van mantindre el 0-0 al descans.

El Mediterrani ha registrat temperatures per damunt de la mitjana en 2024 i 2025

La Aemet assenyala que la temperatura superficial del Mediterrani ha estat per damunt de la mitjana 1991-2020 en 2024 i 2025, amb breus retorns a la normalitat. En paral·lel, la calor oceànica global va aconseguir un nou màxim en 2025.

Bernabé demana a Pérez Llorca donar suport al finançament que aporta 3.669 milions a la Comunitat

La delegada del Govern ha instat el president i a l'alcaldessa de València a recolzar el model d'Hisenda, que afig 3.669 milions a la Comunitat. Defén que cap autonomia perd i que la injecció total serà de 21.000 milions.