A presó un castellonenc per distribuir pornografia infantil «degradant»

Ordinador

El detingut es dedicava a conseguir, produir i difondre contingut pedòfil | Pixabay

El Tribunal Suprem a denegat el recurs interposat per Antonio J.C., el castellonenc condemnat per descarregar i distribuir arxius de pornografia infantil, a on es poden vore a menors forçats. En este sentit, el Tribunal Suprem a mantés la condemna de 5 anys de presó.

 

L’acusat ja va ser condemnat a esta pena en 2018 per l’Audiència Provincial de Castelló. Més tard, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va ratificar la condemna i, ara, el Tribunal Suprem ho ha tornat a fer, segons ha avançat ‘Mediterráneo’.

 

Més de 45.000 arxius baixats

A pesar de què ha quedat provat que Antonio J.C. es va descarregar, durant 10 anys, fins a 45.000 fotos i vídeos de pornografia infantil i en va guardar més de 15.000 en 16 discs durs de la seua propietat, l’ara condemnat continua afirmant que no era conscient d’estes descàrregues i de les seues posteriors pujades al programa Emule.

 

Per contra, els magistrats del Tribunal Suprem han ratificat la condemna perquè tenen clar que ho va fer «de forma conscient, sent coneixedor de què, amb les descàrregues fetes, facilitava la seua difusió, ja que les imàtgens quedaven a disposició de tercers».

 

Bebés entre les víctimes

A demés, les imàtgens trobades en els discs durs del condemnat mostraven un clar tracte «degradant» i «particularment vexatori» per a les víctimes, totes menors, entre les que es trobaven, fins i tot, bebés i xiquets molt menuts. També es considera un material de «notòria importància», ja que conté algunes pràctiques violentes.

 

També pots llegir…

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El Gremi d’Artistes Fallers demanarà paralitzar la plantà si la borrasca causa problemes

El Gremi d'Artistes Fallers va anunciar que demanarà detindre la plantà si la pluja o el vent de la nova borrasca compliquen els treballs. La prioritat serà la seguretat i se seguiran les recomanacions municipals.

Catalá afirma que l’AVL està lluny de la realitat en el seu informe sobre el topònim de València

L'alcaldessa ha qüestionat el criteri de l'AVL, que fixa València com a única forma correcta del nom de la ciutat, i ha confirmat que seguirà amb la doble denominació.

L’AVL conclou que València és el topònim únic i justificat històricament

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha conclòs que València és la forma correcta, adequada i històricament justificada del nom de la ciutat. Si l'Ajuntament insistix en la fórmula bilingüe, només veu admissible València / València i descarta Valéncia.

Pérez Llorca defén més publicitat i arrelament en l’adjudicació de vivenda pública

El president ha anunciat canvis en els protocols per a donar més transparència a l'adjudicació de vivenda pública i ponderar l'arrelament. Ha defés que el Pla Viu avança i ha respost a les presumptes irregularitats en Els Naus.

Compromís xifra en 850.000 euros a l’any el cost de l’Oficina de expresidents i demana suprimir privilegis

Compromís ha situat en 850.000 euros el gasto anual de l'Oficina dels expresidents i en 7 milions l'acumulat, i defendrà en Les Corts eliminar el que considera privilegis il·lògics.

El TSJCV condemna a l’Arquebisbat a pagar 1,4 milions a Oliva pel centre ecumènic inacabat

El tribunal ha fixat en 1.436.624,93 euros el detriment causat per les obres del Centre Ecumènic El Salvador. L'Arquebisbat ha recorregut en cassació.

Tres detinguts per estafar 8.750 euros a un pres amb la promesa d’eixir de la presó

Tres persones, inclòs un intern, han sigut detingudes a Alacant per cobrar 8.750 euros a un altre pres amb la falsa promesa que eixiria en llibertat. Estan acusats d'estafa i apropiació indeguda.

Pérez Llorca advoca per més publicitat i arrelament en l’adjudicació de la vivenda pública

El president ha defés reforçar la transparència en l'adjudicació de vivenda pública i prioritzar l'arrelament en els barems. Ha reivindicat que ja es construïxen unes 5.000 vivendes i ha blindat el Pla Viu enfront d'intents de paralitzar-lo.