Demanen 15 anys de presó per als germans que apunyalaren a una xica per a robar-li el mòbil en València

La Fiscalia demana 15 anys de presó per cada un dels dos germans espanyols, de 34 i 36 anys, que apunyalaren a una xica, de 22, en el carrer Quart de València en febrer de 2018 per a, posteriorment, robar-li el mòbil. El Ministeri Fiscal demana 10 anys per assassinat en grau de temptativa i 5 per robatori amb violència.

 

Segons ha avançat el diari ‘Levante-EMV’, la víctima, viva de miracle gràcies a dos persones que van sentir els seus crits, ha assegurat en el juí, celebrat este dimecres en la Secció Quinta de l’Audiència Provincial de València, que «el meu instint va ser cridar, motiu pel que va començar a tallar-me en la cara». Més tard, la xica es va donar compte de què hi havia un altre agressor: «mentres un em subjectava, l’altre m’apunyalava en el coll i el pulmó, no podia respirar».

 

Els dos acusats han tingut actituds diferents en el juí. El germà major, Rafael M. S. assegurà que no està disgustat, pel que ho tornaria a fer, tot i que, quan li van preguntar si li demanava disculpes a la víctima, va afegir: «això sí, li demane perdó». Este mateix acusat ha assegurat que sent veus en el seu cap i que ixe dia «busquí a una víctima i l’apunyalí sense voler, no sabia el que estava fent».

 

Per contra, el germà menut, José Luis M. S., ha negat haver participat en els fets pels que està acusat i que desconeixia les intencions del seu germà. L’única cosa que ha admés José Luis és que va «agarrar el mòbil de la xica i isquí corrent».

 

La víctima, que continua tenint seqüeles i assegura que té por d’anar a soles pel carrer de nit i que no pot fer torns de nit perquè no se sent segura, va ser auxiliada per dos persones que van sentir els seus crits. Estes dos persones li van taponar les ferides i la van tapar amb una manta fins que va arribar l’ambulància.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Uns 200 docents acampen en la plaça de la Verge per a reforçar la vaga educativa indefinida

Al voltant de 200 docents han iniciat una acampada indefinida en la plaça de la Verge de València per a pressionar a la Conselleria d'Educació en plena vaga indefinida del professorat.

Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

Hisenda inicia reunions bilaterals amb les comunitats per a tancar abans de cap d'any un nou model de finançament autonòmic que entraria en vigor en 2027 i sumaria 20.975 milions als recursos regionals.

L’exdirector d’informatius d’À Punt defén que la dana de 2024 els va agafar previnguts

L'exdirector d'informatius d'À Punt, Iván Esteve, sosté en el Congrés que la dana de 2024 els va agafar previnguts gràcies als avisos meteorològics i defén la seua decisió de no emetre els àudios del Cecopi per raons deontològiques.

Diana Morant. Imatge i potència

Leo Gímenez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa política i personal de Diana Morant com a candidata amb potencial per a presidir la Generalitat

Docents exigixen la dimissió de Pérez Llorca i de Ortí enfront del Palau de la Música

Al voltant d'un centenar de docents es concentra enfront del Palau de la Música per a demanar la dimissió del president de la Generalitat i de la consellera d'Educació, en plena vaga indefinida del professorat.

Rovira defén que amb la pujada pactada els docents valencians estaran entre els més ben pagats

El conseller José Antonio Rovira sosté que l'augment de 200 euros bruts mensuals pactat fins a 2028 situa al professorat valencià entre els més ben pagats d'Espanya i rebutja elevar l'oferta a 600 euros.

Silvia Navarro s’acomiada de l’handbol amb una retirada agredolça i la Lliga amb el Rocasa

Silvia Navarro posa fi a la seua carrera als 47 anys després de conquistar la Lliga amb el Rocasa Gran Canària. marxa trist, però amb el cor ple pel carinyo rebut.

La Generalitat rebaixarà l’IRPF autonòmic en tots els trams a partir de la renda de 2026

La Generalitat aplicarà en la renda de 2026 una rebaixa de l'IRPF autonòmic en tots els trams, amb un estalvi de 160 milions i especial impacte en rendes baixes i mitjanes.