5.4 C
València
Dijous, 27 novembre, 2025

Demanen 15 anys de presó per als germans que apunyalaren a una xica per a robar-li el mòbil en València

La Fiscalia demana 15 anys de presó per cada un dels dos germans espanyols, de 34 i 36 anys, que apunyalaren a una xica, de 22, en el carrer Quart de València en febrer de 2018 per a, posteriorment, robar-li el mòbil. El Ministeri Fiscal demana 10 anys per assassinat en grau de temptativa i 5 per robatori amb violència.

 

Segons ha avançat el diari ‘Levante-EMV’, la víctima, viva de miracle gràcies a dos persones que van sentir els seus crits, ha assegurat en el juí, celebrat este dimecres en la Secció Quinta de l’Audiència Provincial de València, que «el meu instint va ser cridar, motiu pel que va començar a tallar-me en la cara». Més tard, la xica es va donar compte de què hi havia un altre agressor: «mentres un em subjectava, l’altre m’apunyalava en el coll i el pulmó, no podia respirar».

 

Els dos acusats han tingut actituds diferents en el juí. El germà major, Rafael M. S. assegurà que no està disgustat, pel que ho tornaria a fer, tot i que, quan li van preguntar si li demanava disculpes a la víctima, va afegir: «això sí, li demane perdó». Este mateix acusat ha assegurat que sent veus en el seu cap i que ixe dia «busquí a una víctima i l’apunyalí sense voler, no sabia el que estava fent».

 

Per contra, el germà menut, José Luis M. S., ha negat haver participat en els fets pels que està acusat i que desconeixia les intencions del seu germà. L’única cosa que ha admés José Luis és que va «agarrar el mòbil de la xica i isquí corrent».

 

La víctima, que continua tenint seqüeles i assegura que té por d’anar a soles pel carrer de nit i que no pot fer torns de nit perquè no se sent segura, va ser auxiliada per dos persones que van sentir els seus crits. Estes dos persones li van taponar les ferides i la van tapar amb una manta fins que va arribar l’ambulància.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

La compravenda de vivendes en la Comunitat va pujar un 1% al setembre i el preu va escalar un 13,8%

La compravenda de vivendes en la Comunitat Valenciana va repuntar al setembre un 1% fins a 9.097 operacions. El metre quadrat es va encarir un 13,8% i els préstecs van créixer un 13,5%.

Cel buidat i màximes a l’alça, amb vent fort en el nord de Castelló

Cel poc nuvolós o buidat este dijous, amb mínimes a la baixa i gelades febles a l'interior. Les màximes pujaran i el nord de Castelló tindrà vent fort.

Les Corts voten la investidura de Pérez Llorca amb el suport de Vox en l’aire

Les Corts celebren el ple d'investidura de Juanfran Pérez Llorca en substitució de Carlos Mazón. Vox decidirà el seu vot després del discurs i el seu suport és clau.

Atzeneta del Maestrat ha registrat ratxes de 63 km/h i Morella de 56 km/h

L'interior de Castelló ha concentrat les ratxes més intenses de la jornada, amb 63 km/h a Atzeneta del Maestrat i 56 km/h a Morella. L'avís groc per vent del nord-oest seguix actiu fins al matí del dijous en diferents punts de la província.

La dana d’octubre va disparar en 2024 la factura per catàstrofes a Espanya fins a 11.330 milions

La factura per catàstrofes a Espanya va ascendir en 2024 a 11.330 milions, més del doble que en 2023, per l'impacte de la dana d'octubre. El cost assegurat es va disparar i el colp econòmic va aconseguir també al PIB i a les emergències.

Controlat l’incendi sense ferits a l’hospital Saint Lucia de Cartagena; demanen auditar la seua façana ventilada

El foc s'ha iniciat en una terrassa, s'ha propagat per la façana pel vent i s'ha controlat en 20 minutos, sense ferits. S'han evacuat 113 pacients i sindicats i PSOE han demanat auditories i retirada de materials inflamables.

El Consorci de Compensació d’Assegurances supera els 4.000 milions en indemnitzacions per la DANA

El Consorci de Compensació d'Assegurances ha superat els 4.000 milions en pagaments per la DANA. Ha gestionat el 98,3% de 250.946 sol·licituds i manté 4.276 pendents.

Robo i trobo

Leo Giménez es lingüista i en el seu article d'esta setmana defensa el valencià viu i tradicional, reivindica paraules autèntiques que alguns sectors han qualificat erròniament de vulgars o castellanitzants, i critica una visió purista que se separa de la parla