20.4 C
València
Divendres, 20 febrer, 2026

Els arbres podrien no absorbir més CO2 a partir del 2100

bosc test

Imatge aèria d’un bosc | Arxiu

 

Un equip internacional dirigit per científics de la Universitat de Stanford (Estats Units) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) advertixen que els arbres només poden absorbir una fracció de diòxid de carboni de l’atmosfera i la seua capacitat per a fer-ho més enllà del 2100 no està clara, segons publiquen en la revista ‘Nature Climate Change’. 

 

El diòxid de carboni és el gas d’efecte d’hivernacle principal que calfa la terra, i és al mateix temps aliment per als arbres i les plantes. Combinat amb nutrients com el nitrogen i el fòsfor, ajuda als arbres a créixer. Però a mesura que augmenten les concentracions de diòxid de carboni, els arbres necessitaran nitrogen i fòsfor addicionals per a equilibrar la seua dieta.

 

Diversos experiments, com la fumigació de boscos o el cultiu de plantes en cambres plenes de gas, han proporcionat dades importants, però no hi ha una resposta definitiva a escala mundial. «Mantindre els combustibles fòssils en el subsòl és la millor manera de limitar el calfament global» assenyala l’autor principal de l’estudi, César Terrer. «Però detindre la desforestació i preservar els boscos perquè puguen créixer més és la nostra següent millor solució».

 

Bosc tropical | Arxiu

 

Els experiments

Per a predir amb major precisió la capacitat dels arbres i les plantes de segrestar diòxid de carboni al futur, els investigadors van sintetitzar dades de tots els experiments de diòxid de carboni realitzats fins ara.

 

Utilitzant mètodes estadístics, models i dades de satèl·lit, van quantificar quants nutrients del sòl i factors climàtics limiten la capacitat de les plantes i dels arbres per a absorbir diòxid de carboni addicional. També van quantificar el potencial del diòxid de carboni per a augmentar la quantitat i la grandària de les plantes al futur, quan les concentracions atmosfèriques del gas podrien duplicar-se.

 

Els resultats mostren que els nivells de diòxid de carboni esperats per a finals de segle haurien d’augmentar la biomassa de les plantes en un 12 per cent, permetent que les plantes i els arbres emmagatzemin més diòxid de carboni, una quantitat equivalent a sis anys d’emissions actuals de combustibles fòssils.

 

Un soca d'arbre

Una soca d’arbre | Cedida

  

Un paper important davant el canvi climàtic

La qüestió de quant poden absorbir els arbres de diòxid de carboni addicional, donades les limitacions d’estos nutrients, és una incertesa crítica en la predicció del calfament global.

 

L’estudi destaca les associacions importants que els arbres forgen amb els microbis i els fongs del sòl per a ajudar-los a absorbir el nitrogen i el fòsfor addicionals que necessiten per a equilibrar la seua ingesta de diòxid de carboni. També destaca el paper crític dels boscos tropicals, com els de l’Amazones, el Congo i Indonèsia, com a regions amb el major potencial per a emmagatzemar carboni addicional.

 

També pots llegir…

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Presó provisional per a l’assassí de la seua exmuller i la seua filla a Xilxes (Castelló)

Una jutgessa ha ordenat presó provisional, comunicada i sense fiança, per al detingut per l'assassinat de la seua exmuller i la seua filla a Xilxes. Està investigat per dos homicidis/assassinats i un trencament de condemna, amb la causa sota secret.

Veïns de Campanar destaquen els reptes i l’avanç de la reconstrucció de l’edifici

En el segon aniversari de l'incendi, els propietaris subratllen els reptes i els avanços de la rehabilitació, el suport d'administracions i Mapfre, i la meta de tornar a final d'any.

La Generalitat impulsa la reintroducció del linx ibèric en 2028 en la Comunitat Valenciana

La Generalitat ha presentat el pla de conservació del linx ibèric que obri la porta a la seua reintroducció en 2028 en la Comunitat Valenciana. L'estudi en marxa avalua hàbitat, preses i connectivitat amb el principi de precaució

Veïns de l’edifici incendiat de Campanar subratllen reptes i suports de la reconstrucció

A dos anys del sinistre, propietaris i institucions destaquen avanços i desafiaments en la rehabilitació integral. La comunitat confia a tornar per Nadal.

Condemna institucional i minuts de silenci pel doble assassinat masclista de Xilxes

Les principals institucions valencianes han guardat minuts de silenci per a condemnar l'assassinat d'una dona i la seua filla de 12 anys a Xilxes. Els actes han subratllat la gravetat de la violència de gènere i la necessitat de recursos d'atenció.

Un menor, investigat per una agressió sexual a una companya en un institut de Vinaròs

La Guàrdia Civil investiga a un menor per una presumpta agressió sexual a una companya de la seua mateixa edat ocorreguda el dimarts en un institut de Vinaròs. La denúncia va partir del centre d'acolliment on residix la víctima, tutelada per la Generalitat, i les diligències continuen obertes.

El Museu de Belles Arts de València suma 22 obres de Goya, Ribera, Zuloaga i Julio González

El MuBAV ha incorporat 22 peces per a cobrir etapes poc representades, amb obres de Goya, Ribera, Zuloaga i Julio González. L'operació reforça el XIX i la figuració del XX.

El cap d’escortes de Mazón declara que no era la primera vegada que prescindia del servici

El cap del dispositiu de seguretat de Carlos Mazón ha declarat que el 29-O el llavors president va prescindir de l'escorta i que eixa situació ja s'havia donat. Detalla que l'orde es va comunicar per telèfon, sense registre escrit, i explica la cronologia d'aquella vesprada durant la DANA.