16.3 C
València
Dimarts, 27 gener, 2026

El crim de l’alcalde de Polop tindrà la seua sèrie de televisió

Homicidi

L’exregidor Juan Cano, durant una declaració en el juí | EFE

 

L’enigmàtic crim en 2007 de l’alcalde popular de Polop, en la comarca de la Marina Baixa (Alacant), Alejandro Ponsoda i el seu juí, que demà entra en el seu tram final amb la deliberació secreta del jurat, protagonitzen la filmació d’una sèrie documental de quatre episodis per a plataformes de televisió.

 

La productora valenciana ‘Voramar Films’ ha gravat durant tres setmanes el juí del procediment del jurat popular que se seguix en l’Audiència Provincial d’Alacant per a aclarir si l’assassinat de Ponsoda va ser encarregat pel seu número dos en l’Ajuntament, regidor d’Urbanisme i posterior successor, el també polític del PP Juan Cano, en un dels reservats d’un conegut club ‘el Mesalina’.

 

Al costat de Cano, estan l’amo del prostíbul, Pedro Hermosilla; el seu gerent, Ariel Gatto, l’empresari local Salvador Ros, i els tres suposats sicaris, Raúl Montero i els txecs Radim Rakowski i Robert Franek, els qui s’enfronten a entre 25 i 27 anys de presó cadascun per un assassinat que va poder costar 50.000 euros i que va estar motivat, segons creu la fiscalia, per un sentiment d’odi cap a Ponsoda.

 

El director de la sèrie documental és José Ángel Montiel, que en el passat ha treballat per a National Geographic i Discovery Channel, entre altres mitjans, i qui intenta relatar l’ocorregut amb una perspectiva cinematogràfica. 

 

Tres professionals de la productora porten tres mesos de treball preparatori i encara preveuen entre cinc i sis més per a conseguir quatre episodis d’una hora de duració on relatar l’ocorregut i explicar el context històric en el què es va produir. L’objectiu és la futura emissió a través d’alguna de les conegudes plataformes de TV per cable que arriben a les cases, encara que encara és ràpid per a saber quina. 

 

També pots llegir…

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.