Netflix ha corregit l’error d’atribuir al Parlament Europeu, en lloc del Tribunal Europeu de Drets Humans, la derogació de la doctrina Parot en l’últim capítol de la sèrie ‘El caso Alcàsser’ que va ser denunciat per l’eurodiputada de C’s en l’Eurocambra, Maite Pagazaurtundúa, el passat 18 de juliol.
El documental de la plataforma repassa la història i el tractament en els mitjans de comunicació del cas de les Xiquetes d’Alcàsser, que es remunta al novembre del 1992 quan tres adolescents de 14 i 15 anys d’este municipi de la Ribera –Toñi, Míriam i Desirée– van ser segrestades, violades i assassinades. Els seus cossos van ser trobats en gener del 1993 en un paratge conegut com la Romana, en Tous.
Per eixos fets va ser condemnat a 170 anys de presó Miguel Ricart, que va eixir de presó el 2013 després de passar-se 21 anys tancat, després de desactivar-se la coneguda com a doctrina Parot. L’altre suposat autor del succés, Antonio Anglés, va fugir i figura en parador desconegut des d’eixe moment. «És una bona notícia. Que una sèrie d’esta categoria i sobre un tema tan sensible incòrrega en un error d’este calibre ha de fer-nos reflexionar sobre el nostre nivell d’exigència sobre la informació», ha subratllat l’eurodiputada en un comunicat després de conéixer la rectificació per part de Netflix i Bambú Produccions.
El documental analitza els límits de l’ètica en comunicació
L’eurodiputada ha lamentat «l’error» d’assenyalar a l’Eurocambra com a responsable de la derogació de la doctrina Parot i relacionar-la amb «l’excarceració d’etarres i violadors, una cosa impossible» i, en paral·lel, la «confusió» que ha pogut crear la sèrie entre el públic que no sàpia que el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg «no és una institució de la Unió Europea».
Pagazaurtundúa ha defés que després de «comprovar l’error, seria molt revelador que un equip de busca analitzara el paral·lelisme entre les negociacions amb ETA i l’anul·lació de la doctrina Parot que va portar a l’alliberament immediat de desenes d’etarres, sense importar alliberar depredadors sexuals» i ha insistit que eixa classe de documental «que indaga els límits de la deontologia i la moral en els mitjans de comunicació necessita informació doblement contrastada i real».
